sábado, 13 de noviembre de 2010

ELS YOKOS DEL POL- LOS YOKOS DE POL

Quan jo era petita tenia pànic als gossos. Tanta era la meva por que podia deixar-me anar de la mà de la meva mare i apretar a còrrer pel carrer si veia un gos a l`altre acera. Els meus pares  un bon dia van  decidir que la sol.lució era comprar un gos, bé un gosset no molt gran es clar. I així va ser que vam tenir el nostre primer Tekel, bé perquè ens entenguem, un "gos salchicha". El vam anomenar Yoko i ens va durar 15 anys.
Vam estar uns mesos sense gos pero el trobavem a faltar. Així que gràcies a la meva germana Laura que un dia va veure un Tekel en una botiga, els hi vam regalar als meus pares el Yoko II.
Els meus fills van arribar a conèixer al Yoko II, i l`estimaven tant que el Pol, el meu fill gran, no em parava de donar la tabarra dient-me: "vull que en facis  un quadre de punt de creu amb Yokos" .
 I voilà!!! aquí teniu el resultat.

Cuando yo era pequeña tenía pánico a los perros. Tanto era mi miedo que podía soltarme de la mano de mi madre y echarme a correr por la calle si veía un perro en la otra acera. Mis padres un buen dia decidieron que la solucion era comprar un perro, bueno un perrito no muy grande claro. Así fue que como tuvimos a nuestro primer Tekel, bueno para que nos entendamos, "un perro salchica". Lo llamamos Yoko y nos duró 15 años. Estuvimos unos meses sin perro pero lo echábamos en falta. Así que grácias a mi hermana Laura que vió un dia un Tekel en una tienda, les regalamos a mis padres el Yoko II.
Mis hijos llegaron a conocer a Yoko II, y lo querian tanto que Pol, mi hijo mayor, no me paraba de dar la lata diciéndome : "quiero que me hagas un cuadro de punto de cruz con Yokos para mi habitación" .
Y voilà aquí lo teneis!!!

4 comentarios:

  1. Madre mia...que cuadro mas bonito, y eso que solo lo veo en foto...seguro que es digno de admirar en tu habitación, te ha debido dar mucho trabajo no??
    Ahora a disfrutar de verlo terminado , gracias por compartirlo con nosotras.

    Un saludo

    Merche

    ResponderEliminar
  2. Gracias Chicas.
    Bueno Mercè no te negaré que tiene su trabajito pero vale la pena.
    Besos
    Sonia

    ResponderEliminar